waterwikipedia
Name of artefact
Termes Puig de Sant Grau
Aquae Calidae
Abstract
Minero-medicinal baths. The original building is dated in Republican era but the building preserved is the imperial age. Built around a large square pool surrounded by four corridors which open the various rooms (except for the north side limited by a wall of closure. Natural source was located to the east in the interior of a room that was monumentalized and became sacred space in which devotees performed the ritual to petition for the divine intercession for the healing. The building suffered some minor reforms but retained your original basic structure
Location
 
Dating
 
General
features
Relationship
 
Present
context
Artefact
description
Virtual
tour
Documentation
 
Biblio
 
Sitography
 
Author
 
Wiki
 
Country: Spain
Region: Catalunya
District: Girona
Municipality: Caldes de Malavella
Century: -1,4
Year:
Age: Antigua.Romana
Typology of artefact: thermae
Related items: piscina,sacellum,font,sacre
Category of use: sacred use
Technical function: distribution
Relationship with other artefacts and elements related to water:

Hydrological and morphological aspects:
Termes situades en una zona amb fonts mineromedicinals calentes
Landscape aspects:
Nucli urbà amb presència de balnearis que exploten les fonts mineromedicinals
Architecture: Les restes documentades, referents al complex termal datat del segle I dC, varen deixar a la vista a la zona de l'angle nord-oest de l'edifici. Les restes d'una estructura quadrangular encaixades dins d'un retall a la roca mare i, al nord, es va localitzar una canalització que alimentava una petita fossa. Aquestes restes ens demostren l'ús del sector des de els primers moments de la romanització, vinculat amb seguretat, a la font termal. Encara que no es pot deduir fermament el conjunt anterior, ja que les posteriors obres romanes van deixar en molt mal estat l'edifici anterior .La gran piscina central i diverses conduccions d'aigua varen ser les primeres troballes in situ de restes de l'antiga Aquae Calidae. Relacionades amb l'aprofitament de les aigües termals, tindria una datació pels vols de l'any 100 aC. Les mides de la piscina no es poden donar amb exactitud, ja que es perd a la banda de ponent, per sota de la muralla medieval. Se sap que l'interior té una amplada de 156 cm a la part est, on es situa un banc corregut, i s'estreny a 136 cm més cap a l'oest, on es troba el banc. La piscina es va construir semi soterrada, tal com demostra el fet que els murs externs estava construït amb pedra sense lligar.Una altra part del recinte, que cal destacar i que per el present estudi, n'és part fonamental, es la que conté el brollador de l'aigua termal. Situada en l'espai central dels tres que conformen l'ala est del recinte, a llevant de la piscina central del recinte. En la seva primera fase, en la qual es realitza l'adequació del brollador de l'aigua, aquesta sala esta formada pels murs que la delimiten per l'est, nord i sud. Oberta a l'oest a l'ambulacre amb una triple porta realitzada amb grans blocs de pedra granítica, els quals formaven els brancals, els dos pilars centrals i les llindes. La sala es va conservar fins la segle XIX, tal com mostren els dibuixos publicats l'any 1876 . En l'actualitat encara es conserven parets, brancals i pilars fins a dos metres d'alçada. Pel mig de la porta central passava la canalització que duia l'aigua fins a la piscina, des de la font, travessant una petita llinda sobre elevada i el paviment de l'ambulacre est. En les excavacions de l'any 2002, els resultats de les quals es publicaren per Llinàs, Merino i Montalbán , van permetre situar de nou els elements de la sala i fer-ne un estudi més acurat. La surgència de l'aigua termal situada dins de la sala es trobava descentrada a la banda nord de la paret de llevant i l'aigua creuava l'estança mitjançant una canalització en diagonal fins a un registre quadrangular, situat darrera de la llinda de la porta central de la sala, i d'allí passava, atrabés de l'ambulacre, cap a la piscina. En el moment fundacional, l'estança era un espai que funcionava únicament com a punt de captació i transport de l'aigua des de la font fins a la natatio central. En la segona fase de construcció, en un moment molt proper a la fundació del recinte, es quan es realitza el procés de sacralització del brollador. L'espai es transforma per adquirir funcions religioses, que el lliguen amb l'ús terapèutic de l'aigua. Adossada a la paret nord de l'habitació, es va construir una lleixa de 85 cm d'alçada per 65 cm d'amplada, realitzada en morter i arrebossada amb calç. A banda i banda de la lleixa es situaren dues pilastres quadrangulars, adossades a les raconades de la cambra . Cal considerar aquest espai, com a punt d'ubicació de la imatge de la divinitat a la qual es rendia culte, segurament Apol·lo, si ens basem en els testimonis epigràfics estudiats . Al frontal de la lleixa, es va localitzar un esvoranc semicircular, que donaria fe d'alguna decoració o objecte adossat a la plataforma o petit altar, que ja des de un moment antic fou repicat i eliminat. Al mateix temps que s'apliquen aquestes reformes, es realitza una nova capa d'estuc a tota la cambra, amb una decoració que uneix elements geomètrics i vegetals policroms. La conservació d'aquesta decoració pictòrica es deu a les capes de concreció calcària que la mateixa aigua del recinte va dipositar al llarg del temps a tota la sala.
Materials used: Blocs de pedra, opus caementicium,arrebossats de morter paviments d'opus signinum
Building Technique: Murs d'opus caementicium. Us de blocs ben treballats a determinats elements (pilars, cornises, piscines...)
Transformations: En un primer moment, el fidel accediria al recinte al llarg de l'estrada situada al sud del mateix, seguint l'ambulacre que va de oest a est a la banda sud. Mitjançant d'aquest, accediria a la zona est de l'edifici, on es troben les tres sales. Les dues petites estances que emmarquen la sala central podrien ser el primer contacte del fidel amb les aigües, una mena d'avantsala on prendre contacte amb la sacralitat de l'entorn. S'ha de tindre present que les dues "capelles" laterals mostren una preparació molt concreta, molt properes a la sorgent i cobrint el trajecte d'arribada i sortida dels fidels cap ala sala de culte. Les dues sales tindrien una funció dins del ritual. El fet que es trobin en aquesta posició, emmarcant el lloc on es troba la divinitat fa pensar en un espai on el fidel es "purificaria" abans de veure a la divinitat. al igual que els cristians es purifiquen amb aigua beneïda quan entren a l'església, els fidels de Aquae Calidae devien realitzar alguna mena de ritual que precedís la petició o rés a la divinitat, segurament a l'interior de les dues sales, amb una atmosfera càlida i amb l'abundància de l'aigua, el fidel es preparava per aparèixer enfront de la divinitat. Un cop davant de la divinitat, el fidel exposaria la seva petició, en aquest cas lligada amb la curació i el guariment . Recuperant la descripció de la segona fase constructiva d'aquest espai, cal destacar que l'aplic que decoraria la part baixa de l'altar, aquest que fou repicat al poc temps i del qual ha perdurat la seva forma semicircular marcada a les restes localitzades, ens pot guiar cap a la conclusió que, tractant-se d'un espai de rés i petició, fos allí un bon lloc on deixar ofrenes a la divinitat, replantejant aquesta pràctica al poc temps i situant les ofrenes dins de la piscina ritual o natatio, tal hi com les troballes dels arqueòlegs ens indiquen. Aquest circuit mostraria que, encara que la veritable curació, si es donava el cas d'aconseguir-la, vingués gràcies a l'acció de l'aigua termal; aquest era un espai de culte, on la fortalesa de la fe superava la creença en unes virtuts curatives de la pròpia aigua. La tercera fase que caracteritza l'evolució de la cambra dedicada al culte dins de l'espai termal, ve caracteritzada per els problemes, que ja en època romana, varen sorgir degut a la deposició de concrecions calcàries formades per l'aigua. En aquest moment, i per tal de mantenir l'abastiment d'aigua a la natatio central, la triple porta que donava entrada a la sala de culte es tanca amb uns abans de pedra i fragments de tegula lligats amb morter. L'envà de la porta que queda més al sud mostra la pràctica d'un desguàs que conduïa l'aigua cap a l'ambulacre i finalment feia arribar l'aigua a la natatio. Aquesta solució temporal esdevingué a causa de l'obturació del desguàs primigeni a causa de les concrecions calcàries, amb la conseqüència de vessaments d'aigua dins de la sala de culte i l'ambulacre, provocant desperfectes i una mala renovació de l'aigua de la piscina. La quarta fase de la sala en qüestió, es caracteritza per que els envans de la triple porta no es desmunten i es canvia l'accés a l'estança, ara des del nord-oest. Una escala no conservada permetria pujar des de l'ambulacre fins a la plataforma nord, gracies a la qual i usant els dos graons s'accedia a la font, la canalització restaurada i l'altra plataforma. Aquesta quarta fase comporta la pèrdua de la funció sacra, però conservant la funció inicial per la qual fou creada l'estança, conduir i regular la sortida d'aigua des de la surgència ap a la natatio. Les troballes monetals ens donen un marc cronològic des de el segle II aC (asos emporitans) fins al segle IV (bronzes de Constantí). Novament el ventall cronològic es tan ampli que no denota moments puntuals, però si mostra que, des de l'abandó de la sala de culte com a tal, encara es duu a terme el culte de tipus salutífer un mínim de dos segles més, per tant, d'alguna manera el culte, possiblement a Apol·lo, com mostren tots els indicis, seguí vigent durant més temps del que en un principi podrien indicar les restes arqueològiques. Dins de la natatio central es varen localitzar, sota la capa de concrecions de calç, moltes de les monedes ja esmentades, amés de pedres d'anell, element també utilitzat com exvot Finalment, cal parlar de l'epigrafia que acompanya el sentit cultual del recinte. La primera inscripció localitzada a Aquae Calidae es la següent: Apollini/ Aug. Ho/ nori Mem/ oria eque L./ aemili L. Fil./ Quir. Celati/ Ani Porcia/ Festa Fili/ / Karisimi/ L.D.D.D. Traduïda com: Al Augusto Apolo y en honor y memoria de Lucio Emilio Celaciano, de la tribu Quirina, hijo de Lucio e hijo suyo carísimo puso este testamento Porcia Festa. Lugar dado por decreto de los decuriones . Inscripció sobre làpida de marbre amb unes mesures de 56x44x88, en la qual, en la part superior contava amb un espai per situar una figura que representés a la divinitat. Aquesta inscripció alhora pedestal per l'estàtua, testifica el culte termal desenvolupat a la ciutat. Fou localitzada entre els materials d'enderroc de l'antic paviment de l'església romànica de la localitat, avui dia ubicat al museu de Girona, fou datada sobre la meitat del segle II. La inscripció presenta els següents problemes: uneix en un mateix text un caràcter votiu, honorífic i funerari, amés d'adjectiva al deu Apol·lo com Augustus, fet que mostraria interès, per part del dedicant, d'oficialitzar la invocació. Aquesta pràctica definiria un comportament votiu diferencial per part de membres de l'elit local, tal com succeeix en el cas de Baños de Alange, que adjectiven a Juno com Regina, fet que, unit al coneixement de que fou l'elit local la que dedicà l'epígraf, dóna un major estatus a la dedicació a la divinitat. Aquest tipus de cultes, plenament romans, els desenvolupa una població sense rastre d'indigenisme. El deu es vist amb una caracterització plenament romana, tal com Macrobi (Sat. I, 17, 5) atribueix a les vestals el fet d'anomenar a Apol·lo com medicus . L'altra inscripció anomena a Apol·lo com sanctus. Datada entre el 68-120 dC i amb unes mesures de 124x53x48, no es una donació votiva, però si està vinculada al deu. Apol·lo, dins del context termal, només es localitza a la zona central del conventus de Tarraco. Apol·lo es mostra com una divinitat termal a Hispania, però sense el desenvolupament que es troba en els exemples gals. Localitzat en les zones més romanitzades de la Península, com son la costa mediterrània i la Bètica. En aquest cas, com el de Caldes de Montbui, cal parlar d'un culte balnear similar al que es pot trobar a la Galia i al nord d'Itàlia, fet que no es produeix a la resta de la Península, on la resistència a les divinitats romanes es major.
Present state: inactive
Ownership: yes
Ties: no
Accessibility: yes
Usability: yes
State of preservation: being restored
Virtual Tours of the water artefacts:
Sacred use (Sacro)
Therapeutic use (Terapeutico)
Documentation (photo, iconography, cartography, functional diagram of the artefact etc.):
Merino, Nolla i Santos, 1994: J. Merino, J. M. Nolla i M. Santos, Aquae Calidae. Presència romana a la Selva, Santa Coloma de Farners (Estudis i Textos, 3). Llinàs i Merino, 2010: 207. Lloc d’Aquae Calidae, De l’ oppidum a la ciuitas. La romanització inicial de la Indigècia a cura de J. M. Nolla, L. Palahí i J. Vivo, Girona, 355-358.
Name: Lluís
Surname: Palahí
Institution affiliation: Laboratori d'Arqueologia i Prehistòria (Universitat de Girona)
Email:
Nome:
Testo: